Període Tras-Sinteista 1981-2015

S’inicia un camí que tendeix a sintetitzar llenguatges, tècniques, materials, experiències vitals i referents històrics artístics. Se’l considera (any 1982) un trans-avantguardista català.

Seguint els seus processos, va definint la seva obra en la visió artístic – filosòfica que ell anomena Trasinteista (darrera o a la recerca de síntesi), concepció globalitzadora on el dualisme coexisteix però és “superat” (fusionat) en una realitat més ampla i universal, on allò que és immediat es conjuga en una dinàmica relativista amb allò que és etern (universal), la conjunció de les diferents sèries tancarien un cicle, formant un cos creatiu que es manifesta en dues grans tendències: Cosmologies (tendència poètica – lírica – constructiva) i Cosmoagonies (tendència agònica – dramàtica – destructiva).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *